divendres, 8 de maig del 2015

2a TROBADA DEL CURS 2014-15



El passat dia 24 de Març ens vam reunir a l'Escola Les Clisques un grup de pares
i mestres, amb l'objectiu de poder intercanviar impressions, dubtes i inquietuds
sobre els alumnes de l'Escola, el model educatiu que es segueix i pautes
d'educació...entre d'altres temes.
La Shaila Ritter, psicòloga i assessora en la sel·lecció de personal de diverses empreses, es va oferir a fer de moderadora en la conversa.

Va ser un espai d'intercanvi on els pares apuntaven de manera anònima en un
paper, les seves inquietuds i preguntes i les posaven en una caixa. La Shaila, com a
moderadora, anava extraient a l'atzar els papers i fomentava la participació
d'ambdues parts: mestres i pares.

Es van tractar temes com:
Com s'abordaran a l'escola, els canvis imposats pel Ministeri d'Educació a
l'Assignatura de Religió?
Com es determina el nivell escolar a una Escola com les Clisques?
Com s'han de tractar les rebequeries? I la gelosia?
Hi ha alguna normativa que impedeixi que els dies que bufa la tramuntana molt
forta, els nens puguin entrar una mica abans a l'escola?


Va ser una experiència molt enriquidora, on tothom va participar activament i es
van poder resoldre alguns dels dubtes que tenien els pares.

dilluns, 30 de juny del 2014

2a TROBADA DE L'ESPAI D'INTERCANVI

Febrer 2014 - PROJECTE DE MATEMÀTICA VIVA

En aquesta segona trobada,  hem obert la participació a totes les famílies de l’escola, ja que tots els alumnes participen en el Projecte de Matemàtica Viva i alguns pares havien demanat informació al respecte.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                Amb algún petit canvi respecte a l’anterior, , hem fet una presentació gràfica amb el Prezi explicant les bases psicopedàgògiques del projecte, les competències bàsiques i el que significa èsser competent en l’àrea matemàtica.

I a continuació ja hem passat a mostrar als assistents, de forma pràctica, el que és la matemàtica viva.
Partint de la  pirámide de l’aprenentatge:    
 VIVENCIACIÓ-MANIPULACIÓ-SIMBOLITZACIÓ-ABSTRACCIÓ-GENERALITZACIÓ



Hem fet activitats a diferents nivells: bàsicament vivencials per Infantil, vivencials i manipulatives, amb un principi de simbolització a CI, amb més simbolització a CM i ja introduint l’abstracció a CS.

dimarts, 17 de desembre del 2013

PRIMERA TROBADA DEL CURS 2013-2014

PROJECTE DE MATEMÀTICA VIVA

El passat dilluns 25 de Novembre vàrem reiniciar les trobades de l'Espai d'Intercanvi.
En aquesta primera trobada del curs, dirigida a les famílies dels alumn@s de Cicle Inicial, hem volgut fer una introducció al Projecte de Matemàtica Viva que portem a terme a l’escola des del curs passat.

Amb el suport gràfic d’un Power Point, hem començat per explicar què és el que el Departament d’Ensenyament prescriuen que es faci a totes les escoles de Catalunya dins de l’àrea de Matemàtiques.

Bàsicament i de forma resumida, es tracta de que , en acabar la Primària, tots els nens i nenes hagin assolit la competència matemàtica, el que vol dir que, en la seva vida diària, siguin capaços de manejar-se de forma autònoma i eficient davant qualsevol situació que impliqui coneixements matemàtics.

Per aconseguir-ho, el Departament, a través de la LEC i el Decret d’ Autonomia de Centres, dóna a les escoles la potestat de, entre altres coses, triar la didàctica, els agrupaments, els materials i qualsevol cosa que pugui facilitar l’adquisició, per part dels alumn@s, de les Competències Bàsiques.
Seguint les teories psicopedagògiques de Piaget i Bruner i valorant les intel·ligències múltiples (Gardner) de tots els nens, a la nostra escola hem decidit utilitzar bàsicament l’aprenentatge per descobriment, donant als nen@s el paper protagonista. El/la mestr@, passa a ser un guia, un facilitador i referent per l’alumn@, però ja no és el centre de l’aprenentatge: el/la mestr@ no ensenya. El nen@ aprèn.

El/la mestr@ presenta situacions que els/les nen@s han de resoldre amb els materials que el mestr@ els facilita, o amb el seu propi cos.

Hem explicat la pirámide de l’aprenentatge:    

 VIVENCIACIÓ-MANIPULACIÓ-SIMBOLITZACIÓ-ABSTRACCIÓ-GENERALITZACIÓ i finalment hem fet algunes activitats vivencials i manipulatives, prenent els assistents els papers dels seus fills.





dissabte, 6 de juliol del 2013

III Trobada Espai d'Intercanvi



El proper dimecres 15 de maig hem convidat a en Ramon Vilà Albareda, un psicòleg amb més de 40 anys d’ experiència dins el camp de la psicologia holística. Ha estat treballant com a mestre durant 13 anys i 10 més en ensenyament i esplais a Barcelona amb nens de totes les edats i les seves respectives famílies.
En Ramon ens ofereix la possibilitat de fer una trobada-col·loqui molt pràctica on tant pares com mestres puguem plantejar-li dubtes i qüestions que afectin a l’educació dels nostres fills/filles i alumnes.

Resum de la trobada amb en Ramon Vilà

El passat dimecres dia 15 de maig ens va visitar a l’Espai d’Intercanvi el psicòleg holístic Ramón Vilà Albareda, que ha dedicat molts anys de la seva vida a l’ensenyament des de la vessant holística, integral i saludable.
En comptes d’exposar un tema com sol ser habitual, va preferir que fóssim nosaltres les mares, pares i mestres qui plantegéssim els dubtes i així  poder respondre’ns.
Es va començar amb una sessió de relaxació per distendre’ns i estar més oberts a la comprensió. Es van plantejar qüestions com les següents:
·         És bo que els pares juguin amb els seus nens sempre o això els impedeix que aprenguin a jugar sols?
·         És beneficiós jugar a “les lluites” amb els nostres fills?
·         Quina és la millor manera de solucionar els conflictes quan dos nens volen una mateixa cosa?
·         Com podem assimilar la lentitud dels nostres fills o els seus ritmes especials?
·         Com controlar l’excés de tv o ordinador/internet?
·         Com respondre als nens preguntes compromeses (per ex. sobre sexe)?
·         És bo que els nens facin activitats extra escolars?
·         La importància del joc
·         Les diferents maneres de treballar per ambients
·         Com trobar la complicitat amb els pares per la transformació que s’està gestant?
·         Els límits: el que és just.


 Totes elles es van respondre seguint unes mateixes pautes:
Sempre que poguem hauríem d’intentar veure les coses no des del nostre món d’adults si no des del dels infants. Ells són nens i no poden entendre els nostres judicis però nosaltres si tenim la capacitat d’entendre els seus.
Encara que sigui un tòpic, la paciència és l’últim que hauríem de perdre, val més pensar bé les nostres decisions amb temps que no pas reaccionar amb tensió i després penedir-se’n, i si perdem els estreps una abraçada o el diàleg davant d’una situació d’estrès sempre serà millor que no pas un crit.
De la mateixa manera, el càstig hauria de ser l’últim recurs a prendre, la via del diàleg i de la comprensió ha d’anar sempre per davant. Això no suposa però que s’hagi de cedir: si es castiga que sigui sempre amb criteri i essent coherents. Ells, més tard o més d’hora ens demanaran explicacions i haurem de saber donar-les.
Els nens, a l’igual que el ritme de la natura, necessiten el seu temps de treball i de descans, és a dir, l’escola seria el seu “treball” intel·lectual i/o físic. Fora d’ella  s'hauria de deixar pas a la distensió i l’alliberament personals per carregar així forces pel dia següent. D’aquesta manera aprenen també a estructurar el seu temps i a no ser constantment dirigits ja que això els encamina a una falta de recursos i, avui en dia aquests són essencials.
L’educació tal i com la coneixem fica a tots els alumnes en un mateix sac i no tots tenen les mateixes capacitats i/o habilitats, ni millors ni pitjors, sinó diferents. El nen ha de ser educat amb la possibilitat d’escollir una opció personal segons les seves capacitats i habilitats, no segons la imposició dels pares o d’un sistema quadriculat i impositiu. Es necessita doncs una escola més plural i oberta a les expectatives reals de la pluralitat humana.
Fomentar la cooperació davant la competitivitat és una feina que l’educació actual no contempla. Si volem un món global millor hem d’educar els nostres fills en base a la suma de tots, en l’amor, i no propiciant l’oposició i la confrontació.
Pel que fa a la manera de tractar el sexe amb els infants es va dir que és bo tractar el sexe amb naturalitat, considerant que és una de les manifestacions humanes i de la vida més precioses que existeix. El sexe és creador de vida i de la mateixa manera que estimem la vida, és bo que els nens visquin els sexe amb estimació i respecte, sense tabús ni repressions. Per aquesta raó, també és necessari informar i educar bé els infants sobre aquest tema. La naturalitat és molt important per viure bé, de manera saludable, la pròpia sexualitat.
També es va reflexionar sobre la metodologia dels ambients, on cada nen i nena pot triar el seu procés d’aprenentatge a través de diferents propostes en diferents espais preparats i adequats per l’aprenentatge autònom. D’aquesta manera i amb l’acompanyament d’un adult l’infant segueix un procés natural sense imposicions on es respecta la individualitat de la persona. Aquests processos també permeten, doncs, que l’aprenentatge arribi a tots els nens segons les seves necessitats i que desenvolupin la pròpia essència de manera holística i natural, sense realitats fragmentades ni castracions exteriors..
Quant als límits també es va dir que són vitals per els infants i sense cap mena de dubte, és responsabilitat de l’adult posar-los amb la màxima coherència possible. De la mateixa manera que un adult no pot nedar en una piscina sense parets un infant no pot créixer sense conèixer els límits de la vida, els límits que se li marquen. Els límits són indispensables i ajuden als nens i nenes a créixer amb seguretat i a tenir una bona base a on sustentar-se.
El joc és importantíssim per totes les persones, no només pels infants sinó també pels adults. Seríem infinitament més feliços si conservéssim el nen interior que sap gaudir jugant.
Els mestres ja saben la verdadera importància del joc en els infants, és la seva manera de descobrir el món, els altres, la realitat que els envolta.... Els nens es relacionen jugant, és la seva millor forma d’expressió. El joc és la base del seu aprenentatge i està demostrat que jugar és la millor manera d’aprendre.


Un curs amb L'Espai d'Intercanvi

Aquest curs a la nostra escola, Les Clisques, hem iniciat un “Espai d’intercanvi”.
Aquest ha estat el nom que hem trobat més adient per les trobades entre pares, mares, mestres, tutors i educadors de l’escola.
Considerem que aquestes trobades són molt necessàries i beneficioses pel bon funcionament de l’escola ja que es converteixen en l’espai per debatre tots plegats trets fonamentals de la línia metodològica de l’escola i també els dubtes que manifestem pares i mestres sobre diferents temes referents als nens i nenes i les possibles maneres de fer.
Hem començat amb una trobada trimestral. Les dues primeres només per Infantil i CI i la tercera ja oberta a tota l’escola.
La primera va ser una presa de contacte per saber què és el que volem d’aquest “Espai d’Intercanvi”, per presentar el corresponent blog i coneixen’s d’una manera més informal que dins de l’escola.

La segona es va centrar en la xerrada sobre el tema de la comunicació que va fer l’Anna Iglesias, experta en donar suport a famílies: “ M'estàs escoltant? Comunicació en família. Trucs per a comunicar-nos amb els nostres fills i filles, de 3 anys  fins a  CI. Per què ens sembla que els nostres missatges no arriben a la mainada?.Ens escolten? “

La tercera trobada és la que va dirigir Ramón Vilà Albareda , psicòleg amb més de 40 anys d’ experiència dins el camp de la psicologia holística, i mestre durant més de 10 anys. El Ramon ens va oferir la possibilitat de fer una trobada col·loqui molt pràctica on tant pares com mestres poguéssim plantejar dubtes i qüestions que afectessin a l’ educació dels nostres fills/filles i alumnes.
La idea és que de cares al curs vinent aquest “Espai d’intercanvi” s’obri als pares d’alumnes del CM, tot i que també farem una de les trobades oberta a tothom. 

diumenge, 24 de febrer del 2013

Suggeriments per comunicar-nos amb els nens



 M'ESTÀS ESCOLTANT?
TRUCS PER A COMUNICAR-NOS AMB ELS NOSTRES FILLS I FILLES. 
Obstacles que impedeixen la comunicació en la família:
-  Generalitzacions: Sempre estàs pegant a la teva germana, mai no obeeixes. (Segurament en algun moment fa alguna cosa diferent, a pegar la seva germana. I segurament, algun dia, ha sabut obeir.)
-  Judicis: Jutjar els missatges que reps: La mare, quan l'adolescent arriba del carrer, diu: Sembla que avui arribes més tard. El noi replica: Què passa?, Els altres dies arribo abans?. Sempre estàs pendent de l'hora a què vinc!
-  No saber escoltar per comprendre bé el que volen dir realment.
-  Donar voltes i voltes a una cosa que va succeir fa ja temps. Donar voltes a la "meva versió" del conflicte. Per a què donar-li tanta importància a esdeveniments ja passats?
Omplir la comunicació de retrets, acusacions, lamentacions, amenaces, i preguntes inquisidores.
-  L'abús dels: Tu hauries de..., Jo hauria fet;
En comptes dels: Què et sembla si..., potser et convingui, Em convé, He decidit, em preocupa que...
-  Interrompre les exposicions de l'altre, per la "pressa del dir" mentre no hi ha la disposició d'escoltar.
La manca de coherència entre les nostres paraules i les nostres actituds. Actituds que afavoreixen la comunicació:
Donar informació positiva
Saber reconèixer les qualitats, mèrits i història dels altres.
Entrenar-nos per a millorar les nostres habilitats comunicatives
Empatizar o posar-nos en el lloc de l'altre
Donar missatges coherents i no contradictoris
Saber escoltar amb atenció
Expressar sentiments
Crear un clima emocional que faciliti la comunicació Demanar la opinió
Alliçonar/ Fer retrets/ Lamentar-se/ Comparar/ Acusar/

"vaja, ja ho entenc!, mmhmm?, Ja veig!"s o similars, en lloc de preguntar i
aconsellar
Donar nom als sentiments: "Home, que et diguin això, fa mal, ho entenc..." "Veig que això et preocupa..." Les frases obertes deixen passar el fuid comunicatiu
Concedir els seus desitjós en la fantasia: "m'encantaria tenir una vareta màgica o tenir poders màgics per a..." "T'imagines, que... "Entenc que t'hagis empipat amb el teu germà. Ara li dius el què vols amb la llengua, no amb els punys"
Descriure més que preguntar Quan plora, en lloc de preguntar el perquè: "Veig que hi ha una cosa que et posa trista..."
Assertivitat Quan ens insulten, quan s'empipen: "Sé que estàs enfadat per... Però igualment..."
"Veig que estàs enfadat per..., però no em pots cridar, si vols en parlem, però més tranquils"
"No m'agrada el que acabo d'escoltar. Si estàs empipat per alguna cosa, m'ho dius amb altres paraules"
Ocupar-los en ajudar.
Deixar clar el que n'esperem
Donar opcions en allò secundari (il·lusió de triar)
Actuar a la segona: Primera: s'informa Segona: s'actua
Permetre al nen que experimenti les conseqüències de les seves faltes. (Conseqüències naturals a l'acte en si)
I comuniqueu en positiu!

              ANNA IGLESIAS COLL, mestra i assessora familiar